Fins l'any 1985 la versió oficial deia que la primera vegada que una colla va fer servir una camisa d'un sol color va ser l'agost de 1929, quan la Colla Vella va anar a fer castells a Barcelona amb motiu de l'Exposició Internacional, escollint el vermell com a color distintiu1. Malgrat les dades que tenim des de fa ja uns quants anys, aquesta versió encara és la que es fa constar a molts llocs, però no és correcta.
La primera dada que posaria en qüestió aquesta versió és que, a principis de temporada de 1928, en concret el 5 de febrer, la que aleshores era l'única colla de Xiquets de Valls (s'havien fusionat les dues colles l'any 1927, circumstància aquesta que duraria fins el 1929) havia fet una actuació al Masnou on els integrants de la colla anirien "abillats amb el seu típic trajo"2, tot i que no s'especifica enlloc com era aquest "abillament". És de suposar que devia fer referència a la uniformitat de camisa, ja que de no ser així, no tindria cap sentit l'anunci: fins aleshores sempre havien anat de la mateixa manera, és a dir, sense cap "típic trajo".
El 8 de juliol d'aquell mateix any (1928), es van fer castells al carrer de Sant Bernat de Vilafranca. En una nota de premsa d'aquelles dates s'esvaeix definitivament el dubte: "sols i lliures ens semblaven (portaven camisa vermella) com una flama ingent que s'enlairés espai amunt"3. Ja sabem del cert, doncs, que la primera camisa d'un sol color d'una colla vallenca data de 1928 i la duia la colla unificada dels Xiquets de Valls.
Si arribéssim a la conclusió que a l'actuació del Masnou varen anar uniformats, seria lògic que el color de la camisa també fos el vermell, ja que estem parlant de pocs mesos de diferència i no tindria sentit un canvi de color.
Però, va ser aquesta la primera camisa d'un sol color del món casteller? La resposta és... no exactament.
En Magí Miró i Fonts, un dels fundadors dels Nens del Vendrell, va escriure unes notes manuscrites on explicava que la seva colla va néixer el 15 d'octubre de 1926 i que "...tots anàvem amb camisa blava, mocador vermell i els més joves portaven calcilles...". Les camises de color blau eren les més utilitzades entre els pagesos de l'època que representaven el gruix de la colla vendrellenca. A més, el procés de formació dels Nens del Vendrell va durar tan sols tres setmanes, per la qual cosa no hi va haver temps de planificar gairebé res4. D'aquesta manera, i sense haver de fer cap despesa, la colla adquiria una certa uniformitat. Dic "certa" perquè, òbviament, les tonalitats de blau eren variades donat que no provenien d'una mateixa manufactura. No va ser fins l'any següent (1927) que gràcies a la donació de la roba per fer camises per part de Joan Figueras "l'Hereu Xenda", que la colla no va adquirir la uniformitat definitiva. El primer document gràfic que corroboraria aquesta uniformitat en una actuació vendrellenca data de la Festa Major de 1928, el 26 de juliol, això vol dir 18 dies més tard de l'actuació dels Xiquets de Valls al barri Vilafranquí. Aquella mateixa Festa Major estrenaria camisa de color rosa l'altra colla del Vendrell que hi havia en aquells moments: els Caneles. En aquest cas, les despeses van anar a càrrec d'un illustre vendrellenc universal: Pau Casals5.
A Tarragona se sap que aquell estiu els Xiquets de Tarragona ja duien camisa blau clar, segons consta en una carta del 29 de juliol de 1928 dirigida a l'Ajuntament d'Igualada i signada pel cap de colla Esteve Pomerol.
Quan al 1931, la colla tarragonina es divideix, la Colla Nova adopta el color lila i l'antiga Xiquets de Tarragona, ara Colla Vella, llueix camisa blau marí.
Si recapitulem tenim que l'any 1928 les quatre colles existents ja anaven uniformades cadascuna amb un color diferent: Nens del Vendrell, blau; Caneles (El Vendrell), rosa; Xiquets de Tarragona, blau clar i Xiquets de Valls, vermell.
Tot sembla indicar que l'aparició de colles al Vendrell i Tarragona l'any 1926, amb la uniformitat del color de la camisa per part dels Nens (i probablement dels Xiquets tarragonins) portaria a uniformar també els vallencs l'any 1928, que s'havien fusionat l'any anterior per a poder fer front a l'embranzida que havien adquirit les dues noves colles, que en pocs mesos de vida ja havien superat uns (en aquells moments) agònics Xiquets de Valls.
L'any 1929, a Valls torna a haver dues colles, la Nova i la Vella. L'agost d'aquell any, la Vella estrena camisa vermella, mentre que la Nova no ho farà fins el juliol de 1930 i el color serà també el vermell. Aquell estiu, les dues colles vallenques anirien vermelles. No serà fins l'any següent, el 1931, que la Vella adoptarà el color rosa (d'un to molt més clar que el que porta la Colla Vella actual). L'any 1933 sembla que les dues colles tornen a anar vermelles tot i que Blasi especifica en el seu llibre que la Nova portava camisa de color vermell fort, mentre que la Vella la portava de color vermell clar6. Aquests serien els colors vallencs fins l'any 1939, quan en acabar la Guerra Civil, les autoritats franquistes varen obligar a les dues colles a unificar-se sota el nom genèric de Xiquets de Valls. El color de la camisa seria el vermell. La colla continuaria unificada fins l'any 1947. Amb l'aparició aquell any de la Colla Vella actual, les camises de les colles vallenques quedarien així: Colla la Muixerra (antiga Colla Nova i actual Colla Joves), camisa vermella; Colla Vella-Rabassó (Colla Vella actual), camisa rosada. Val a dir que molts castellers de la Muxerra portaven la camisa ribetejada de blanc i alguns de blau (foto).
Retornant al Vendrell, tenim que per la Festa Major de l'any 1932 hi actuen tres colles de la població: els Nens amb camisa blava, els Caneles ara amb camisa vermella i els Mirons que són qui ara porten la camisa rosada (posteriorment, desapareguts els Caneles, els Mirons adoptaran la camisa vermella). Per si no hi havia prou ball de colors durant aquesta època, l'any 1936, torna a haver-hi dues colles vendrellenques: els Nens del Vendrell, amb el seu cap de colla Jan Julivert al capdavant, que portarien camisa vermella i els Mirons, refundats el 1935 pel Joan Miró, que la durien blava.
Per acabar amb aquest repàs cromàtic a la història de la uniformitat de les colles "clàssiques" fins a finals dels anys 40 del s XX, tenim el cas dels Castellers de Vilafranca que molt sovint se'ls anomena "els verds" pel color característic de la seva camisa. Doncs bé, els vilafranquins no sempre han estat "verds", si bé aquesta circumstància va ser efímera. Fundats l'any 1948, la primera camisa que van portar era de color rosat. Posteriorment la van canviar pel color vermell i no va ser fins l'any 1957, que després que la colla estigués un any inactiva, es va reorganitzar i va adoptar el color verd que porta actualment. Amb motiu del seu 60è aniversari, els Castellers de Vilafranca van recuperar els colors vermell i rosa i van fer vàries sortides on els components de la colla lluïen els diferents models de camisa que han portat al llarg de la seva història. Entre d'altres castells, van fer un 4 de 9 a la plaça de la vila, la fotografia del qual es va publicar a la pàgina 5 del nº 22 de la revista Castells (agost-octubre de 2008).
Bé, ara que sembla que ja està tot aclarit només citaré el testimoni oral de la mare de la nissaga de castellers de Cal Biel de l'Espluga de Francolí, la senyora Teresa Miquel (1848-1932), que explicava que els Xiquets de l'Espluga de Francolí duien camisa vermella ... 30 anys abans que ho fessin les colles vallenques, tarragonines i vendrellenques!!!7
Ho deixarem aquí.
1: CATALÀ I ROCA,Pere: "Món casteller" vol.I, Rafael Dalmau Editor, 1981
2: RODON I BARRUFET, Josep Mª: "La renaixença castellera (Els Xiquets de Valls del 1927 al 1936)", publicat a Foc Nou nº 1 al 8, revista de la Colla Joves Xiquets de Valls, 1983-1985
3: MIRALLES I FIGUERES, Eloi: "De quan els castellers començaren a anar mudats". Publicat a Terços amunt! Revista del món casteller. Nº 1-3, 1993
4: FERRANDO I ROMEU, Pere: "El vestuari casteller de la Renaixença: colles, camises i colors", article publicat a El 3 de vuit, el 21 de març de 1997.
5: FERRANDO I ROMEU, Pere: Idem
6: BLASI I VALLESPINOSA, Francesc: "Els castells dels Xiquets de Valls", imprès als tallers d'Eduard Castells, Valls, 1948
7: FERRANDO I ROMEU, Pere - TARRÉS I MARTÍ, Joan: "Els altres Xiquets de Valls: l'exemple de l'Espluga de Francolí, Cossetània, 2003