Fa poc, un company em va preguntar si alguna vegada s'havia aixecat i baixat un castell per sota, a part dels pilars. La resposta és sí, i més d'un cop. El més conegut data del 12 de setembre de 1879 en el decurs d'unes festes celebrades en honor de l'enginyer Andreu Comerma, on la Colla Vella dels Xiquets de Valls va fer el 3 de 7 aixecat i baixat per sota1. El "Diario de Valls" ho recollia en la seva edició del 16 de setembre: "...por fin se hicieron la de "tres pilans de set" levantándola y bajándola a fuerza de brazos..." .
Aquest, però, no és l'únic cas. En els programes de la Festa Major de Vilafranca dels anys 1853, 1857, 1858 i 1859, s'anuncien "castillos de ocho y de nueve, levantando y deshaciendo algunos por debajo" 2 (entendrem que els aixecats per sota serien els de "ocho"). Ara bé, eren també de vuit els que es van fer "deshaciendo por debajo"? Si fos així, el 3 de 7 aixecat i baixat per sota que es va fer vint anys més tard, ja no semblaria tan excepcional.
La crònica de la Festa Major d'Igualada de 1859 ressalta "la admirable agilidad y firmeza con que ejecutaron sus espadats, torres y castillos de cinco, seis y siete levantados y deshechos por su base"3. Tenint en compte l'ordre que segueix el cronista en l'enumeració de les construccions i els pisos, interpreto que l'espadat era de 5, la torre era de 6 i el castell era de 7 (probablement el 3 de 7), tots ells aixecats i baixats per sota. Per tant, estaríem davant d'una altra data anterior a la del castell al qual faig referència a l'inici de l'article, aquest cop a més, estaríem parlant del mateix tipus de castell: el 3 de 7 aixecat i baixat per sota.
El castell aixecat per sota és una de les construccions que més impressionen els espectadors, especialment aquells que ho veuen per primera vegada. Des del punt de vista tècnic, és un castell molt exigent. Molts castellers veterans qualifiquen el 3 per sota "d' escola de castellers" de cara a assolir reptes superiors. També és un castell en què la pinya se sent especialment protagonista, doncs bona part de l'èxit depèn de la seva feina.
Tot i que les estructures aixecades per sota més comunes són el pilar i el tres, no han estat les úniques que s'han aconseguit o, com a mínim, s'han intentat al llarg de la història.
Els Castellers de Sants van sorprendre tothom quan el 16 de novembre de 2008 recuperaven el 2 de 7 aixecat per sota, castell que sembla ser que es va fer per les festes de Santa Tecla del 1877 per la Colla Vella, segons recordava el seu casteller Xaconet (Josep Domènech)4. Sóc de l'opinió que aquest castell es va aconseguir, tenint en compte que en el Diario de Barcelona del 8 de setembre de 1852 hi apareix la següent descripció d'un castell fet a la Torredembarra per Santa Rosalia d'aquell any: "... hicieron torres de ocho empezando por la cúspide, que es lo más asombroso que se puede ver. Éste consiste en poner un chiquillo con un pie en cada espalda de dos hombres que están de frente cogidos por los brazos; levantar los tres y ponerles dos debajo; levantar los siete y ponerles otros dos debajo, y así sucesivamente, hasta que son trece los que se levantan para poner encima de los que forman la base." 5
Aquesta descripció es considera que fa referència a un 2 de 8 per sota sense aixecador (o sense enxaneta, com volgueu). Si agafem llapis i paper i anem seguint el text, ens adonarem que, o bé s'ha descomptat ( "levantar los tres y ponerles dos debajo" sumen 5, però tot seguit afageix "levantar los siete" )o està parlant d'un 2 de 8 d'estructura diferent a com l'entendríem actualment: si són 13 castellers i encara s'ha de sumar els baixos, estem parlant de set pisos de dos castellers més un aixecador, o sigui un 2 de 9 net sense aixecador!!! Una altra possibilitat és que el famós aiguardent hagués fet estralls en el cervell del cronista. La possibilitat que apunten alguns autors a que en realitat es tracta d'una descripció d'un 3 de 8 per sota mal comptat (a on diu "dos debajo" voldria dir "tres debajo") penso que no és correcta ja que hi hauria massa errors (ja tenim 15 castellers sobre els baixos més la confusió del nombre de castellers per pis). Jo crec que es tracta d'un 2 de 8 per sota sense aixecador on el cronista ha sumat dos castellers més dels que hi ha (no he pres ni gota d'aiguardent, per si algú ho està pensant). Alguna cosa grossa deuria passar aquell dia quan, un any després, el "Diario de Barcelona" en la seva edició del 21 d'agost recordava aquella actuació dient: "... habrá también castillos por los miñons (sic) de Valls sobrepujando, si es posible, los que tuvieron lugar el año pasado que recordamos se hicieron como no se habían hecho nunca.6
Per acabar aquest recull de castells aixecats per sota "diferents", hi hauria el que, al meu parer, seria el més complicat a l'hora de distribuir la pinya i d'organitzar l'aixecada. El vallenc Francesc Blasi al seu llibre "Els castells dels Xiquets de Valls" parla d'un 4 de 7 aixecat per sota.7 Tal afirmació fa més probable la veracitat d'un suposat intent de 4 de 8 per sota "que caygut, nos privà de l'ilusió de veure una massa humana enlayrarse compacte com forsada per un monstre grill i que tinguérem ocasió d'admirar en lo 3 de 8 ..." (ortografia original)8.
Estaria bé que algú es plantegés seriosament intentar aixecar per sota un quatre (no caldria que fos de 8, ni tan sols de 7).
Una vegada més, el món dels castells ens deixa portes obertes per explorar.
1BLASI i VALLESPINOSA, Francesc: "Els castells dels Xiquets de Valls", segona edició , editat al Taller d'Eduard Castells, Valls 1948.
2SOLSONA i LLORENS, Lluís: "Els grans castells aixecats per sota del sXIX", article publicat a la revista de la Colla Joves Xiquets de Valls "Foc Nou" nº 60, maig de 2000.
3SOLSONA i LLORENS, Lluís: ib
4MORANT i CLANXET, Jordi: "Història dels castells", segona edició, editat pel Patronat Municipal de Castells de Tarragona, Tarragona 1976.
5SOLSONA i LLORENS, Lluís: "El meravellós trienni casteller 1851-53", article publicat a "Foc Nou" nº 41, juliol de 1993.
6SOLSONA i LLORENS, Lluís: ib
7BLASI i VALLESPINOSA, Francesc:ib
8VVAA: "Món casteller" volum I, Rafael Dalmau, Editor. Barcelona 1981