Ja fa uns quants anys que podem gaudir dels grans pilars, però no ha estat un camí gens fàcil.
Des de l'últim pilar de 6 que van descarregar els Nens del Vendrell el 1972 (el 1969 havien descarregat el primer des de la Renaixença), fins el següent (1988, Colla Joves Xiquets de Valls) van passar setze anys. Més vàrem trigar encara a tornar a gaudir del pilar de 7, vint-i-sis anys entre el primer del s.XX (Nens del Vendrell, 1969) i el segon (Castellers de Vilafranca, 1995).
Actualment podem dir que els grans pilars gaudeixen de molt bona salut i són moltes les colles que han assolit el pilar de 6 en els darrers deu anys. Els pilars de 7 i fins i tot de 8 sovintegen molt més del que ens haguéssim imaginat no fa pas massa anys. Amb la quantitat i la qualitat dels espadats de què hem pogut gaudir últimament, un podria arribar a la conclusió que poca cosa més es pot fer en aquesta especialitat castellera. Si repassem les cròniques del s.XIX veurem que encara hi ha camp per explorar.
En l'excel·lent treball de recerca "Miscel·lània castellera. Anys 1850-1900" de Miquel Trenchs i editat per Ràdio Capital de l'Alt Camp (Valls, 1989), ens trobem amb autèntiques joies castelleres. Aquest i d'altres treballs són la base d'aquest article i d'altres que aniré presentant més endavant.
El 1853, en Joan Mañé, periodista de Torredembarra, escriu en una carta publicada al nº 90 de la revista Cultura "... És d'advertir que abans de l'any passat no es va aconseguir fer els espadats de set, nets i fixos ..." Queda oberta la discussió sobre si aquí el terme "net" vol dir sense folre. Més endavant veurem que no és tan agosarat pensar-ho. En la mateixa carta Mañé escriu "...Aquest any s'ha vist aquí el prodigiós fenomen de caminar catorze passes amb els espadats de set, amb 'forros' o puntals fins als peus dels terços..." Us ho imagineu? fer caminar un pilar de 7 amb folre! Prou que costa que els folres s'estiguin quiets com perquè a sobre caminin!
Trenchs recull una informació de "La Opinión" en el seu nº 210 del 5 de setembre de 1877 on es diu que a Montbrió del Camp es va fer el pilar de 6 net "...hecho con una seguridad y aplomo nunca vistos..."
En el nº 217 de "La Opinión" del mateix any, el corresponsal al Catllar menciona que la Colla Nova va fer, entre d'altres construccions, un pilar de 5 bevent, un pilar de 5 "sense aguantar ningú" i 24 pilars de 5. No és sorprenent el domini sobre els pilars de l'època, ja que fer 24 pilars de 5 (a part d'altres castells) en un mateix dia ja és, en sí mateix, un assaig extraordinari. De ben segur molts d'aquests pilars eren parats per baixos, segons i, fins i tot, terços diferents ja que la participació de gent del poble on s'actuava era habitual en aquestes posicions del castell, inclosa la pràctica totalitat de la pinya.
En la carta de Joan Mañé que ja hem citat anteriorment també s'hi pot llegir "... los de seis (fent referència als pilars) han logrado también andar y aun subir escaleras..." Fer pujar i baixar un pilar de 5 per les escales de la Catedral era un fet habitual i esdevenia un repte entre les colles. Tenim notícies, però, d'un intent força reeixit de pujar un pilar de 6.
Hi havia una norma a l'hora d'establir quina colla pujava el pilar per les escales. Reproduiré aquí l'explicació que en fa el periodista de "La Opinión" en la seva carta/crònica al director: "... Debo advertirle que hay la costumbre de que cuando una colla ha subido el espadat de 6 por las escaleras, hasta que la otra haga otro tanto y suba un peldaño más, no tiene obligación de practicarlo la primera ..." Com que dos anys enrere la Colla Nova l'havia pujat 13 dels 19 esglaons amb en Joan Aubareda (Joan del Querido) a segons, l'altra colla l'hauria de pujar com a mínim un esglaó més per forçar la colla rival a intentar-ho. Si no era així, no tenia cap obligació de fer pujar el pilar.
L'any 1879, la Colla Nova va fer pujar i baixar el pilar de 5 per les escales de la Catedral per, tot seguit, continuar caminant fins a les quatre cantonades del carrer Major.
A Vila-seca, l'any 1880 "... se han hecho algunas de extraordinario mérito, mereciendo especial atención las llamadas pilans de sis limpios que sostuvieron de una manera admirable varios vecinos, entre ellos un joven de 18 años..." Aquí tornem a observar el costum de fer parar pilars a veïns de les poblacions on s'actuava, fins i tot el pilar de 6 net! Retrobem el comentari inicial en què feia referència al pilar de 7 net (s'entén sense folre) que podria sorprendre. Crec que arribats a aquest punt de l'article, a ningú pot sobtar que el pilar de 7 net s'assolís més d'una vegada.
El 1880, a Tarragona, la Colla Vella va fer el pilar de 7 amb una sola mà (en aquest cas el terç) i poc després el pilar de 6 sense mans (el segon es col·loca les mans als malucs). Aquella mateixa tarda, la Vella aixecaria el pilar de 6 per sota. Tornem a tenir una altra referència del pilar de 7 amb una mà, també a càrrec de la Colla Vella, l'any 1883.
A partir de finals dels anys 80 del s.XIX el pilar de 6 (com tots els grans castells) va sovintejar cada vegada menys fins a arribar l'any 1902. Des d'aquesta data fins a la recuperació dels pilars que comentava al principi de l'article passen 66 anys!. Vist tot el que hem vist aquesta última dècada sembla (al menys per a mi) gairebé un miracle.
Vaig tenir la sort d'estar present a la Plaça Vella del Vendrell aquell 23 de novembre de 1969 veient el primer pilar de 7 del segle de la mà del meu pare i el germà del meu avi. Recordo que havia plogut al matí i temíem que no es poguessin fer castells aquell dia. El mossèn havia donat permís per fer l'intent dins l'església si calia. No va fer falta. Els Nens del Vendrell van descarregar el pilar de 7 enmig d'una eufòria indescriptible. Quan tornàvem cap a casa, el meu pare i l'oncle van recordar amb tristor algú que no havia pogut estar present. El meu avi havia mort tot just feia una any. El que fou possiblement el "més" casteller de tota la família va néixer massa tard, el 1895 en plena davallada dels grans castells del s.XIX i va morir massa d'hora, el 1968, quan tot just començava la recuperació d'aquells grans castells. Que poc em podia imaginar aquell dia amb 8 anyets el que em quedaria per veure i viure en el món dels castells! Que ho puguem gaudir durant molts anys!